L'Albera és un massís muntanyós situat a l'extrem oriental de la serralada Pirinenca, entre el coll del Pertús i la costa de la Marenda. Des del punt de vista administratiu, els seus dominis es reparteixen entre Catalunya i l'Estat francès. El vessant meridional comprèn una superfície de més de 10.000 ha, i abasta part dels municipis fronterers que van des de la Jonquera fins a Portbou.

El relleu, de naturalesa bàsicament granítica i pissarrosa, s'enfila progressivament i sense discordances des del mateix pla altempordanès fins a la línia de carena, disposant-s'hi entremig un seguit d'espais suaument aturonats. Les alçades màximes es donen al puig Neulós (1.263 m) -punt culminal de l'Albera-, el puig dels Pastors (1.167 m), el pic dels Quatre Termes (1.127 m), el Sallafort (975 m) i el puig Jordà (753 m). Al terç més oriental del massís i en sentit perpendicular a la part axial, s'hi troba la serra de la Balmeta, subunitat del relleu que assoleix la major cota al puig d'Esquers (607 m). Més al sud, al sector de la Valleta, l'Albera fineix i comença l'espai del cap de Creus. El coll de Banyuls (365 m), al terme de Rabós d'Empordà, és l'únic pas que permet una fàcil comunicació entre els dos vessants de la serralada.

Dins de l'Albera, hom hi pot distingir diversos dominis biogeogràfics i estructurals, que ens donaran al mateix temps una composició diferenciada tant de la flora com de la fauna. De la serra de la Balmeta cap a llevant, el massís manifesta una certa influència marina. En aquest sector el punt més alt el trobem al puig Querroig (675 m), cim a partir del qual la carena descendeix fins a enfonsar-se dins la Mediterrània a la punta del Falcó. Un seguit de rieres d'escàs recorregut i que aboquen directament a mar defineixen unes valls estretes i de gran pendent, on la forta insolació, l'acció de la tramuntana i la secular petja del pasturatge i els incendis han conformat un paisatge extremadament desarbrat.

Als vessants més interiors, l'Albera arranca des de la plana en un entorn típicament mediterrani i amb una estructura de mosaic. És el domini dels guarets i els cultius (bàsicament de vinya i olivera), de les brolles i garrigues, així com dels espais poc o molt repoblats per pinedes, suredes i alzinars. És en aquest entorn on es troba una bona xarxa de petits estanyols i zones humides que atorguen interessants components de diversitat d'hàbitat. A mesura que guanyem en alçada, els boscos de caducifolis es van estenent i formen masses on s'estableixen els elements de caràcter centreeuropeu. L'Orlina, l'Anyet i els seus afluents són els principals corrents que drenen tot aquest sector, configurant un sistema de valls clarament orientades cap a migdia.

El patrimoni històric i arqueològic de la serra de l'Albera és d'una gran vàlua, especialment representat per més d'un centenar de monuments megalítics (dolmens, menhirs i necròpolis) que hom troba escampats arreu. Pel que fa a l'aspecte arquitectònic, hi destaca el monestir preromànic i romànic de Sant Quirze de Colera, documentat ja en el segle X i del qual es conserva la basílica i les restes del claustre. D'entre els castells medievals, en sobresurt el de Requesens, reconstruït el s. XIX. Situat al nord del poble de Cantallops, senyoreja enmig de les espesses boscúries que s'enfilen cap al puig Neulós. Elements d'arquitectura civil i popular com ara molins, pous de glaç, ponts, barraques de pastors o grans masies, acaben per completar un ric patrimoni cultural que reprodueix fefaentment una bona part de la història del nostre país.

Aquests elements de caràcter constructiu, conjuntament amb els valors paisatgístics i biològics de la zona, portaren que l'any 1986 un troç de la serra de l'Albera fos preservat sota la figura de Paratge Natural d'Interès Nacional. És així com s'hi definiren dos polígons, el primer dels quals, de 2.639 ha de superfície, abastava el sector de Requesens, la capçalera del riu Anyet i els seus afluents, i els ambients culminals del massís -des del pic del Llobregat fins al Sallafort. L'altre, de 789 ha, comprenia els entorns de Sant Quirze de Colera i els vessants de ponent de la serra de la Balmeta. Cadascun d'aquests dos polígons conté actualment dins seu una àrea de Reserva Natural Parcial: mentre en un cas és destinada a preservar les fagedes més orientals del vessant sud de la península Ibèrica, l'altre pretén garantir la continuïtat de les poblacions de tortuga mediterrània que han donat renom al massís. És precisament per completar aquesta protecció de la fauna herpetològica, que l'any 1987 es declarava una nova àrea de Reserva Natural al sud de l'anterior, també dins del terme de Rabós d'Empordà. Amb posterioritat, al 1992, un total de gairebé 10.000 ha de l'Albera eren incloses dins del Pla d'Espais d'Interès Natural, amb la qual cosa es garantia de llavors en endavant la preservació de la major part d'aquesta serralada.

Per visitar l'Albera, hom pot fer-ho amb comoditat a partir de qualsevol dels pobles que limiten el massís (la Jonquera, Cantallops, Sant Climent Sescebes, Espolla, Rabós d'Empordà, Vilamaniscle, Garriguella, Llançà, Colera i Portbou), tot recorrent l'extensa xarxa de carreteres i pistes que el travessen. El Centre d'Informació del Paratge Natural, on ens poden assessorar sobre els indrets i les rutes més interessants, es troba al bell mig del nucli d'Espolla. Ja per últim, i pel que fa als equipaments, hom suggereix visitar el Centre de Reproducció de Tortugues situat al santuari de la Mare de Déu del Camp (Garriguella), lloc en el qual es pot observar una mostra del poblament d'aquest grup de rèptils al massís.