El Montseny és el massís de majors dimensions i més alçada de la serralada Prelitoral catalana, a cavall entre les demarcacions de Girona i Barcelona. Dins l'àmbit territorial gironí, abasta parcialment els municipis d'Arbúcies, Viladrau, Breda, Sant Feliu de Buixalleu i Riells i Viabrea. En el seu conjunt l'espai té una superfície de més de 30.000 ha, repartides entre les comarques de la Selva (Girona) i Osona i el Vallès Oriental (Barcelona). Tot i ser de caràcter bàsicament silícic, en alguns sectors trobem també mostres de materials de naturalesa calcària.

Un dels principals valors del massís radica en l'extrema variabilitat d'ambients que presenta, fruit dels importants gradients altitudinals i de vegetació, així com de la diversitat del seu relleu. Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins més amunt dels 1.700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau (1.344 m), al nord el cim del Matagalls (1.693 m), i a llevant el pic de les Agudes (1.706 m) i el turó de l'Home (1.713 m), lloc culminal del massís.

Al llarg d'un hipotètic transsecte en alçada, hom trobaria al Montseny els tres dominis biogeogràfics característics de l'Europa occidental. Es tracta del component mediterrani, l'eurosiberià i el boreoalpí, cadascun d'ells, evidentment, amb els elements tant de flora com de fauna que li són propis. La regió mediterrània es veu representada des de les parts basals fins a aproximadament la cota dels 900 m. A partir d'aquesta altura i fins als 1.600 m, s'hi emplacen els elements eurosiberians, amb molts components biològics característics de la regió centreeuropea. Més amunt dels 1.600 m i fins a les parts culminals s'hi situa el factor boreoalpí, escassament representat si tenim en compte la poca superfície que ocupen al massís aquesta mena d'ambients.

Alzinars i pinedes, suredes, rouredes, fagedes i tota mena de caducifolis, així com avetoses, donen forma en el seu conjunt a un paisatge bàsicament forestal, que s'ha vist acréixer en les últimes dècades pel progressiu abandó de les activitats agropecuàries i els baixos rendiments de l'explotació del bosc.

Un aspecte a tenir també molt en compte és el paper que el Montseny efectua com a espai de refugi per a força espècies pròpies de contextos ambientals de major latitud, i que troben en el massís el límit meridional de la seva àrea de distribució a Catalunya. Aquesta funció de refugi s'ha donat igualment per a altres espècies fins fa poc habituals en zones ben properes al Montseny, però que amb el pas del temps i la progressiva alteració del territori s'hi han anat rarificant. Aquestes espècies, doncs, han trobat en el massís un espai on resguardar-se de la pressió humana i de les modificacions del seu hàbitat.

A banda dels aspectes ecològics i mediambientals, el Montseny és una muntanya d'un gran valor històrico-cultural. Les activitats ramaderes, agrícoles i forestals han tingut un paper decisori en la modelació del seu paisatge, aportant-hi igualment un llegat d'elements arquitectònics (masies, cabanes de pastors i carboners, pous de glaç, fonts ...) i tradicionals (estris, varietats fruiteres, costums, activitats al bosc ...).

Les característiques del Montseny de gran zona verda situada a ben poca distància de la conurbació de Barcelona i la seva àrea d'influència, conduïren durant la dècada dels setenta a una primera ocupació urbanística del seu entorn. Això portà a l'aprovació l'any 1977 d'un pla especial de protecció que catalogava la zona com a parc natural, d'acord amb les regulacions que estableix la Llei del sòl. Les funcions d'aquesta declaració, a banda de preservar el patrimoni natural i cultural de la muntanya, eren també afavorir un desenvolupament econòmic compatible amb el manteniment de les qualitats ecològiques i paisatgístiques, així com ordenar i garantir l'ús social del Montseny com a espai de lleure. Els valors del massís quedaven altre cop reconeguts el 1978, en ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Nou anys més tard, el 1987, la Generalitat de Catalunya donava el vistiplau a la creació del Parc Natural del Montseny, ara segons allò que establia la Llei d'espais naturals.

A redós d'aquesta preservació i de la demanda del massís com a zona d'esbarjo, en els últims anys s'ha donat un important canvi d'usos del paisatge i de força dels elements constructius que el caracteritzen. El lleure primari, les cases de colònies, les escoles de natura o la gastronomia, entre d'altres, són algunes de les activitats que a poc a poc han anat substituint aquelles més tradicionals, que atorgaren al Montseny el seu autèntic valor com a espai en el qual home i entorn formaven una única i rica unitat. Amb una afluència massiva estimada en prop de 2 milions de visitants l'any, el principal repte que actualment té el massís és fer compatibles el manteniment dels valors ecològics i culturals amb les activitats econòmiques tradicionals i la seva optimització com a espai de lleure.

A fi i efecte de realitzar una primera aproximació a la realitat natural del Montseny, hom suggereix prendre la carretera que travessa el parc en sentit sud-nord. Partint del nucli de Sant Celoni podem arribar fins a la zona de Santa Fe, on trobarem el conegut embassament i un centre d'interpretació, entre altres serveis. Des d'aquest punt ens dirigirem cap al coll de Sant Marçal, per descendre de nou fins al nucli de Viladrau. El transsecte ens permetrà gaudir de les parts culminals i més emblemàtiques del massís (el turó de l'Home, les Agudes i el Matagalls), totes al costat de ponent del nostre recorregut.