L'espai conegut genèricament amb el nom d'estany de Sils és la resta d'un antiga llacuna situada al bell mig de la comarca de la Selva. Actualment, la zona sotmesa a un cert grau de protecció abasta una superfície total de 720 ha, repartides entre els municipis de Sils, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella. Des del punt de vista geològic i estructural, l'àrea es troba situada al centre de l'anomenada depressió selvatana, bloc enfonsat entre les serralades Prelitoral i de Marina. Els materials provinents de l'erosió d'aquests massissos circumdants, doncs, han anat omplint amb el temps tota aquesta conca. El sector on s'emplaça l'estany de Sils és un indret topogràficament molt planer, punt de confluència de diverses rieres com ara les de Vallcanera, Santa Maria, el Reclar, Pins i la Torderola.

Ja antigament l'estany experimentava importants oscil.lacions en el nivell de les seves aigües, sempre en funció de la pluviositat de l'època. Mentre alguns vells documents hi fan referència com a pràcticament desaparegut, altres li atribueixen calamitosos desbordaments i inundacions de totes les terres circumdants. El procés de dessecació de l'estany s'inicià ja a l'Edat Mitjana (s. XIII), temps en què s'hi efectuaren diverses obres de drenatge. Tot i que els treballs per treure'n l'aigua mai no s'aturaren, fou a partir de l'any 1768 i fins a mitjan s. XIX que es portaren a terme les tasques més importants de desguàs. Aquestes consistiren en la construcció d'una sèquia a la seva part central -és la que avui es coneix com la sèquia de Sils-, la qual drenava cap a la riera de Santa Coloma. Avui en dia l'estany de Sils és un mosaic de prats, herbassars, taques de vegetació palustre i plantacions d'arbres de creixement ràpid, tots ells separats per recs i canals construïts per escórrer l'aigua. Si bé alguns sectors romanen inundats durant força mesos de l'any, altres només s'hi troben en funció de les pluges caigudes. En arribar l'estiu l'àrea acostuma a assecar-se. Les gramínies i el conjunt d'herbàcies que dominen la major part del paisatge, substitueixen llavors els seus colors verds per característiques tonalitats groguenques i tardorals.

La zona de l'antic estany de Sils, a banda del seu valor com a mostra i relicte d'uns hàbitats en altre temps més estesos, configura un conjunt natural d'una singular bellesa i de gran importància ecològica. No debades les àrees humides jugen un paper fonamental en l'arrecerament de les aus en el transcurs de les seves migracions, alhora que acullen elements de la flora i la fauna amb uns requeriments ecològics molt determinats. La situació interior de l'estany de Sils en relació a la franja costanera, fa encara més particular aquest espai si considerem altres àrees de característiques i funció similar en el context de Catalunya. La privilegiada situació de la depressió de la Selva com a zona de trànsit entre l'Estat espanyol i el continent europeu, ha comportat que sigui precisament en aquest sector de la nostra geografia on s'hagin emplaçat la major part de les infraestructures i vies de comunicació.

El pas per l'estany de Sils del ferrocarril, l'autopista i la carretera nacional, és font d'un dels principals conflictes ambientals que suporta l'àrea, i que ha donat lloc a la seva fragmentació i a evidents processos d'alteració paisatgística i ecològica. La confluència a la zona de l'estany de diferents cursos d'aigua provinents de sectors amb una certa activitat industrial, així com la manca de mesures per evitar els abocaments de tota mena a les rieres, foren els motius durant força temps de greus problemes de contaminació de les aigües. La posada en marxa d'un pla de sanejament ha estat un dels primers passos per assolir una certa recuperació ecològica d'aquests espais humits. La definició dels usos que cal donar als diferents sectors de l'antic estany és un dels altres reptes que planteja la seva gestió. En aquest sentit, caldria limitar l'expansió de les plantacions d'arbres, les quals s'han fet en detriment de l'espai inundable. Igualment, fóra necessari poder mantenir durant tot l'any alguns sectors permanentment embassats, evitant així el desplaçament cap a altres llocs de les espècies vinculades als ambients aquàtics.

Per visitar la zona hom suggereix anar fins al mateix poble de Sils, des d'on només ens caldrà travessar la via per entrar ja de ple dins dels límits naturals de l'estany. Diversos camins recorren tot el sector, malgrat que amb freqüència queden tallats per les aigües. Pel que fa a l'època de l'any més adient per conèixer la zona, són especialment recomanables els mesos de març, abril i maig. És en aquest temps quan s'incrementa el nombre d'aus que s'observen als estanys, moltes d'elles en aturades en el transcurs dels seus viatges migratoris. A la vegada, la floració de les plantes confereix al conjunt del paisatge un aspecte realment esplendorós. Al pic de l'estiu, en canvi, l'àrea acostuma a assecar-se, raó per la qual perd part del seu encant. En el que sí cal insistir és en la conveniència de portar en tot temps uns prismàtics per observar millor els ocells, un dels principals atractius d'aquests indrets pantanosos.