Fragmentària

 

 

El treball de la dona

 

Llavons quan havies d'anar al camp a carregar les garbes, a portar garbes, i portar aquestes bales de menjar que no les podia ni aixecar i ell me'ls agafava amb un ganxo amb el remolc,  me'ls agafava i les carregava a dalt del remolc. Jo les havia d'anar acostant i porta’ls-hi, però si jo tenia treballs a aixecar una bala perquè no tens tanta força com té un home, ui! aquestes bales que pesen! “no, no puc portar aquesta bala! fa un pes, fa un pes...” I (el marit) me deia: “esforça-t’hi, esforça-t’hi...”  “però si m'esforço, i no he parat...”  Au! carregaves el remolc, no sé quantes bales hi posava, allà dintre d'aquell remolc. I llavons anàvem cap abaix, mirant que no caiguessin. I llavons, quan érem a baix, au! descarrega les bales; les posava en el paller, un paller allà dintre, que t'ofegaves allà dintre. Però tot això jo...  ho feies a gust, no sé com dir-t'ho, perquè no teníem altra cosa i te desfeies a treballar i, quan ja havies descarregat aquell remolc, apa! torna cap al camp i torna(’n) a carregar un altre. Després arribaves aquí i tornaves a descarrega'l, i ale!, això tot l'estiu, cada estiu,  cada estiu lo mateix...  i que és veritat...

(...) 

Però vostè sap lo que és treballar així? És molt dur eh, no pas bromes, no... I encara és un home (el seu marit) quan parla només ho (ha) fet tot ell, sap, no té ajuda, aunque tu l'has ajudat, no, no,  ell, tot ell. No és cert? Té un caràcter molt especial.  [testimoni 09]

 

 

Masover o petit propietari?

 

Abans dèiem: Val més ser un propietari petit que un masover gros. Però va venir el moment que deien: Val més ser un masover gros no pas un propietari que sigui propietari petit. Perquè el masover gros, és clar, sempre amb lo que tot ha anat com ha anat, és clar, sempre tenia molt més de tot i molt més... encara que hagués de pagar direm l'arrendament cada any [testimoni 16]