Metodològicament, el projecte es fonamenta en la tècnica de l’entrevista oral en profunditat, amb un guió semi-estructurat i respostes obertes. Les entrevistes es plantejaran com a relats de vida i seguiran les orientacions i pautes generals que s’indicaran a més avall. La pretensió és que els testimonis proporcionin informació de caràcter personal sobre les seves pròpies experiències i sobre la seva trajectòria vital. Només de forma accidental o secundària les qüestions es referiran a un àmbit més general o no personal.
La tècnica de l'entrevista semi-estructurada i amb respostes obertes és la que millor s'adiu a l'estudi en profunditat que pretenem realitzar. En aquest model d'entrevista es parteix d'un guió prèviament elaborat que s'utilitza com a punt de referència i com a índex de les qüestions a tractar, però donat que es pretén recollir la trajectòria vital de l’entrevistat amb la màxima complexitat i riquesa de detalls, també és permès de reorientar el guió cap aquells punts no previstos que el testimoni esmenti i que puguin ser d’interès per a la investigació.
Tot i el caràcter personal i, globalment, subjectiu de les narracions biogràfiques, pensem que a través de l’acumulació de relats paral·lels podem obtenir evidències suficients per establir generalitzacions sobre el grup investigat mitjançant la comparació i classificació dels relats dels informants. Aquest és un enfocament de naturalesa inductiva que pensem que pot ser fructífer i pot posar de relleu trajectòries i pautes de comportament i de pensament comunes sobretot quan el grup d’anàlisi és un col·lectiu socialment coherent. En aquest sentit, partim de la hipòtesi que els masovers gironins havien estat un grup social molt homogeni fonamentalment perquè estaven sotmesos a unes condicions de vida i treball relativament similars, les quals venien determinades per la institució de la masoveria, que regulava tant l’activitat i el comportament social del cap de casa com la del conjunt de la seva família. La naturalesa mòbil de l’estatus de masover (sotmès a contractes de curta durada), la seva subordinació al propietari i la capacitat per contractar treballadors assalariats confegien una posició social particular que distingia als masovers d’altres sectors agraris i que, presumiblement, els dotava d’una certa identitat col·lectiva. Identitat que, és clar, el projecte també pretén verificar i contrastar.
El projecte combinarà una doble escala de treball i d’anàlisi:
El marc geogràfic general del projecte seran les comarques que formen la regió de Girona (l'Empordà, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa). Aquest és un marc adequat per tres raons: (1) perquè com han mostrat diversos estudis, històricament ha estat una unitat territorial homogènia des d’una perspectiva agrària (Estalella, 1984; Congost, 1990); (2) perquè el projecte anterior va realitzar-se a aquesta escala i, a efectes comparatius, és important mantenir el mateix criteri; i (3) perquè es correspon amb l’àmbit d’activitat i actuació de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i, per tant, permet activar la xarxa de socis per a col·laborar en el desenvolupament del projecte. El 75% de les entrevistes es correspondran a aquest àmbit geogràfic general.
Alhora, també ens proposem treballar en una àrea més acotada i amb unes característiques agronòmiques i socials particulars: el Baix Ter i, particularment, el municipi de Torroella de Montgrí. Es tracta d’una zona de grans masos, sovint amb dedicació ramadera i alguns amb un caràcter clarament latifundista. Històricament, la masoveria del Baix Ter no s’ha caracteritzat per la precarietat dels seus masovers, sinó que aquests han tingut un perfil més aviat “empresarial”, per sintetitzar-ho amb brevetat. Des de la perspectiva de l’economia política clàssica (Turgot, Smith, Gasparin,...) aquesta situació hauria de ser concebuda com una anomalia, fet que genera un interès particular per a l’estudi del cas. D’altra banda, les relacions construïdes a l’entorn de la institució de la masoveria en aquesta zona, pel que coneixem també presenten algunes peculiaritats interessants que es distingeixen d’altres àrees de la regió de Girona (Congost, Gifre, Saguer, To i Torres, 1999; Bosch, 2004; Saguer, 2005). El 25% de les entrevistes es correspondran a aquest àmbit geogràfic local i així com les actuacions de dinamització local que hauran de projectar en el territori els resultats de la recerca realitzada.
Tot i que el guió d’entrevista cal encara elaborar-lo i concretar-lo, en termes generals les entrevistes s'orientaran cap a les qüestions següents :
La figura del masover. Qui era masover? Orígens familiars. Condicions d’accés a una masoveria. Educació i formació d’un masover. Pautes de relació social i estratègies matrimonials.
Patrimoni i família. La família masovera: composició, mida, pautes de successió,... Patrimoni moble i patrimoni immoble. Pautes de transmissió hereditàries. Dotació de fills i estratègies de reproducció econòmica. Autoritat i jerarquia familiar. Sistema de valors. Tradicions polítiques familiars. Conflictivitat a l’interior de la família.
Organització del treball en una masoveria. El treball familiar. Tipologia de cultius i processos de treball. Jerarquies familiars i assignació de tasques. La contractació de treballadors assalariats: tipologia, quantitat i relacions amb la família. Mecanització. Inversions
La dinàmica i l’evolució del règim de la masoveria. Regles i normes de la masoveria. Canvis en el règim contractual. Relaxació de les obligacions de fer foc i llum. Supressió de les clàusules servils. Temporalitat contractual i temps de permanència. Causes del comiat.
Les relacions del masover amb el propietari. Identitat d’interessos i punts de conflicte. La relació amb el propietari durant les fases crítiques del cicle familiar (viduïtat, minoritat). El mercat de les masoveries. Conflictivitat entre masovers i propietaris (per morositat, per negociació de la renda, per canvis en el règim d'explotació, per l'aplicació de reformes legislatives,…).
La vida masovera. Condicions de vida en les diferents conjuntures històriques. Pautes d’alimentació i consum. Percepció sobre el nivell de riquesa i benestar material. Mobilitat geogràfica i mobilitat social dels masovers.
La transformació social de la figura del masover. La conversió d’alguns masovers en propietaris. L’abandonament de masos. Trajectòria laboral i social dels antics masovers. Trajectòria intergeneracional: estudis i ocupació dels fills.
Experiència viscuda i construccions ideològiques. Existència d’una identitat masovera? Valoració dels canvis econòmics i de la transformació en les normes i valors de la família. Referents culturals i polítics. Pautes de comportament religiós. Pairalisme.
La presència pública. Relacions dels masovers amb la població local. Intervenció política. Participació en entitats i associacions de caràcter cultural, social, esportiu,... Vinculació i participació en entitats agràries, cooperatives de producció,...
Tot i que, per motius de brevetat expositiva, aquesta relació d’orientacions temàtiques tingui un caràcter aparentment estàtic, la voluntat de l’equip investigador és donar un sentit cronològic precís a cadascuna de les qüestions indicades. Durant les entrevistes s’intentarà que els testimonis situïn els fets exposats en un marc cronològic concret, que ho facin amb la màxima precisió que puguin i que relatin els canvis esdevinguts posteriorment en la situació descrita precisant també el moment o context en què aquests es produïren.
La selecció dels entrevistats es realitzarà atenent als següents criteris:
· Hauran de tenir una edat superior als 60 anys. L'objectiu és reconstruir l'experiència viscuda des de la dècada de 1930, quan sigui possible.
· La mostra seleccionada inclourà tant homes com dones. L’equip investigador haurà de decidir-ne la proporció i elaborarà un guió adaptat a cada cas.
· En el cas dels testimonis masculins, es preferiran aquells que hagin estat caps de família i que hagin estat responsables de la masoveria davant del propietari del mas.
· No s’exclourà a testimonis que ja no siguin masovers o que no ho hagin estat durant tota la seva vida laboral. Només s’exigirà que hagin estat masovers o que hagin viscut en el si d’una família masovera durant un nombre significatiu d’anys, amb independència de la seva situació actual, perquè el què es pretén és cobrir un ventall ampli de trajectòries personals que inclogui des d’aquells masovers que varen convertir-se en propietaris fins els que varen abandonar l’activitat agrària per dedicar-se a un altre tipus d’ocupació, passant òbviament per aquells que encara es mantenen com a masovers.
· Es cercarà que, en la mostra, estiguin representats els diferents tipus de mas (masos agrícoles de plana, masos ramaders, masos forestals,...) i també que es cobreixi el conjunt del territori sotmès a anàlisi.
· Finalment, també es tindrà en compte l’estat intel·lectual de l'entrevistat: lucidesa, memòria,...
Les gravacions es realitzaran en mini-disc perquè es tracta d’una tecnologia de so digital que requereix poca complexitat tècnica, permet sessions contínues de fins a 80 minuts, proporciona gravacions de gran qualitat i permet delimitar pistes d’acord amb els blocs de contingut de l’entrevista.
Si s’escau, s’obtindran còpies en cinta magnètica per a lliurar al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular Catalana
L'entrevista anirà acompanyada d'un petit reportatge fotogràfic tant de la persona entrevistada com, en la mesura que sigui possible, dels espais (cases, masos, ….) i dels objectes als quals s'hagi referit en el decurs de la conversa.
Igualment es sol·licitarà als entrevistats la realització de còpies de fotografies d'època i altres materials gràfics. Entenem que es tracta de complements importants, que permetran aplegar un testimoni visual del treball de camp amb la finalitat d'organitzar una exposició que reculli i presenti públicament la investigació duta a terme.
El treball de cerca de complements es durà a terme en els dos àmbits geogràfics als quals ens hem referit anteriorment, però es realitzarà amb major intensitat en l’àmbit local del Baix Ter.